Prou d'aprendre de memòria! El llenguatge no és un museu, sinó un riu que flueix.
T'has sentit mai així?
Després de tants anys d'esforç estudiant anglès, memoritzant infinitat de paraules i regles gramaticals, però quan converses amb estrangers o mires l'última sèrie americana, et trobes que sempre vas un pas enrere. Les paraules que vas aprendre ahir tenen un nou significat avui; l'ús estàndard dels llibres de text és substituït per tota mena d'argot i abreviatures a Internet.
Aquesta sensació de frustració és com si t'haguessis esforçat a estudiar un mapa antic, però descobreixes que la ciutat sota els teus peus ja està plena de gratacels i els carrers han canviat de direcció.
On és el problema, al capdavall?
El problema no ets tu, sinó la nostra manera de veure el llenguatge. Sempre ens han ensenyat que el llenguatge és un exemplar de museu, un conjunt de regles escrites en llibres que mai canvien. Com arqueòlegs, estudiem amb cura els seus 'fòssils'.
Però la veritat és: El llenguatge, de fet, no és un museu estàtic, sinó un riu viu que flueix incessantment.
Imagina aquest riu.
El seu naixement es troba en llengües antigues de fa milers d'anys. L'aigua del riu flueix des de la font, avançant sense parar. Obrirà nous cursos fluvials, de la mateixa manera que la gramàtica evoluciona subtilment; arrossegarà fang i pedres pel camí, igual que el llenguatge absorbeix cultures de tot el món, generant nous vocabulari i argot; es dividirà en infinitat de afluents, formant tota mena d'accents i dialectes; de vegades, alguns afluents s'assecaran, com el llatí, convertint-se en llengües 'mortes', deixant només rastres del seu llit.
Cada frase que pronunciem avui, cada paraula que fem servir, és la més recent i vibrant onada d'aquest gran riu.
Així doncs, quan escoltes una nova paraula a Internet, o una expressió que no havies vist mai, no t'has trobat amb un 'error', sinó que has presenciat amb els teus propis ulls com aquest riu flueix davant teu. Això hauria de ser una cosa emocionant!
Aleshores, com podem navegar per aquest riu sense ser atordits per les onades?
La resposta és: No intentis memoritzar el mapa de tot el llit del riu, sinó aprèn a nedar i a sentir la direcció del corrent.
Oblida't de l'obsessió per la 'perfecció' i l''estàndard'. L'objectiu principal del llenguatge és la comunicació, la connexió, no un examen. En lloc d'estudiar la composició química de l'aigua des de la riba, salta directament a l'aigua i sent la seva temperatura i el seu flux.
Mira més, escolta més, parla més. Mira les últimes pel·lícules, escolta les cançons de moda actuals, i el més important, comunica't amb persones reals. Sent com s'utilitza el llenguatge en situacions reals i descobriràs que és deu mil vegades més viu i interessant que als llibres de text.
Clar, on podem trobar companys per 'nedar' junts? Sobretot quan estan a l'altra punta del món?
En aquest moment, la tecnologia pot convertir-se en el rem més poderós a les nostres mans. Eines com Intent han nascut per a això. És una aplicació de xat amb traducció d'IA incorporada, que et permet saltar directament al 'riu' de la conversa real i comunicar-te amb gent de qualsevol racó del món. Ja no estaràs aprenent paraules aïllades, sinó experimentant la vitalitat viva d'un idioma en aquest precís moment.
Així doncs, amic, deixa de ser un 'arqueòleg' del llenguatge.
Sigues un 'surfista' del llenguatge, i domina les onades del canvi. La pròxima vegada que escoltis una paraula nova o una expressió nova, no et desanimis. Sents excitació, perquè estàs a la cresta de l'onada, presenciant amb els teus propis ulls com el gran riu del llenguatge flueix cap endavant.