Deixa de "memoritzar" idiomes, pren-t'ho com un joc i desbloquejaràs un món nou

No et sembla que aprendre un idioma estranger és realment difícil?

Has esgotat llibres de vocabulari i has memoritzat les regles gramaticals, però quan arriba el moment de parlar, la ment es queda en blanc i el cor s'accelera. Hem invertit una gran quantitat de temps i energia, però sovint sentim que només estem estancats, i l'objectiu de la "fluïdesa" sembla inabastable.

Però i si et digués que potser ho hem enfocat malament des del principi?

Aprendre un idioma estranger no és, en absolut, un examen avorrit, sinó que s'assembla més a jugar a un gran joc de món obert.

Pensa en el teu videojoc preferit. Què fas al principi? Primer et familiaritzes amb els controls bàsics i les regles, oi?

Això és com aprendre vocabulari i gramàtica. Són importants, però són només el "tutorial per a principiants" del joc, les habilitats bàsiques que et permeten moure't per aquest món.

No obstant això, la veritable diversió del joc mai no es troba en el tutorial.

La veritable diversió rau a sortir de la "vila de principiants" i començar a explorar lliurement aquest vast mapa. Et trobaràs amb tot tipus de "NPCs", parlaràs amb ells i desencadenaràs noves trames; descobriràs "ous de Pasqua" amagats i aprendràs sobre la cultura i la història d'aquest món; fins i tot acceptaràs algunes "missions secundàries", com aprendre a cuinar un plat local o entendre una pel·lícula sense subtítols.

Cada vegada que t'expresses i et comuniques, és un "augment de nivell". Què passa si t'equivoques? No passa res, en un joc, això només seria "perdre una gota de sang". Només has de tornar a intentar-ho, i la pròxima vegada seràs més fort. Els anomenats "fracassos" i "moments incòmodes" no són més que part del joc, punts d'experiència indispensables en el teu camí per superar-lo.

Però molta gent es queda encallada en el pas de "sortir de la vila de principiants". Ens hem après el tutorial de memòria, però per por de "perdre sang", no ens atrevim a fer el primer pas d'exploració.

Considerem l'idioma com un "coneixement" que cal dominar perfectament abans de poder-lo utilitzar, en lloc d'una "eina" per connectar i experimentar.

Llavors, com podem "jugar" bé a aquest joc?

La resposta és senzilla: deixa de "estudiar", comença a "jugar".

Deixa anar l'obsessió per la perfecció i abraça cada intent i error del procés. El teu objectiu no és memoritzar cada paraula, sinó utilitzar les poques paraules que ja saps per tenir una conversa real, encara que sigui una salutació molt senzilla.

Entra amb valentia en aquest món i interactua amb els "personatges" que hi ha. Molta gent dirà: "Però tinc por d'equivocar-me, por que els altres no m'entenguin, quina vergonya!"

Imagina't si tinguessis un objecte màgic de "traducció en temps real" que et permetés comunicar-te sense barreres amb qualsevol persona d'aquest nou món des del primer dia, què passaria?

Aquesta és precisament l'experiència que eines com Intent et poden oferir. És com un encanteri de "interpretació simultània" integrat al teu programari de xat, que et permet saltar-te tota la timidesa i la indecisió, i llançar-te directament a l'aventura més emocionant, conversant lliurement amb amics de tot el món. Tu t'encarregues d'expressar-te, i ell s'encarrega de transmetre-ho amb precisió.

Així que, deixa de veure l'idioma com una tasca pesada.

És un mapa que condueix a un món nou, un mapa del tresor que espera ser explorat. Aquelles paraules desconegudes són senyals de trànsit, aquelles gramàtiques complexes són regles, i les persones que coneixeràs i les cultures que experimentaràs són el tresor final.

Ara, deixa els llibres i comença el teu joc.

La teva pròxima gran aventura, potser només està a un "hola" de distància.