No estàs "aprenent" una llengua estrangera, sinó obrint les portes a un nou món
Alguna vegada t'has sentit així?
Has passat molt de temps memoritzant vocabulari, mastegant gramàtica, i tens diverses aplicacions d'aprenentatge al mòbil. Però quan arriba l'oportunitat real, encara et costa obrir la boca. Després de tant de temps estudiant anglès, japonès, coreà... al final sents que estàs fent una tasca feixuga que mai s'acaba.
Quin és el problema?
Potser, des del principi, ens hem equivocat. Aprendre una llengua no és, en absolut, un examen, sinó una aventura.
Imagina't. Aprendre una llengua és com explorar una ciutat desconeguda on mai has estat.
El teu llibre de vocabulari i les teves notes de gramàtica són com un mapa. És molt útil, et pot indicar on són els carrers principals i els llocs d'interès famosos. Però si només et quedes mirant el mapa, mai sentiràs el pols d'aquesta ciutat.
Què és la veritable ciutat? És la cafeteria de la cantonada d'on surt una olor deliciosa, és la música que ve dels carrerons, és el somriure únic a la cara de la gent local, és la complicitat implícita en les seves converses. Això, és l'ànima de la ciutat.
Molts de nosaltres, quan aprenem una llengua estrangera, fem com si tinguéssim un mapa, però mai no ens atrevim a entrar a la ciutat. Tenim por de perdre'ns (de dir coses equivocades), por de ser objecte de burla (de tenir una pronunciació incorrecta), i per això preferim quedar-nos a l'hotel (la nostra zona de confort), estudiant el mapa una vegada i una altra fins a conèixer-lo de memòria.
El resultat? Ens hem convertit en "experts en mapes", però no en "viatgers".
Els veritables mestres de les llengües són exploradors valents.
Saben que un mapa és només una eina, i que el veritable tresor s'amaga en aquells carrerons no senyalitzats. Estan disposats a deixar el mapa i aventurar-se per curiositat.
- No es limiten a memoritzar la paraula "poma", sinó que van al mercat local i tasten quin gust tenen realment les pomes d'allà.
- No només aprenen "hola" i "gràcies", sinó que s'atreveixen a parlar amb la gent, encara que al principi només puguin fer-ho amb gestos.
- No es queden només amb les regles gramaticals, sinó que veuen pel·lícules d'aquell país, escolten les seves cançons i senten les seves alegries i penes.
Cometre errors? És clar que en cometràs. Perdre's? Això és pa de cada dia. Però cada error, cada vegada que et perds, és un descobriment únic. Potser per preguntar malament una adreça, descobriràs una llibreria meravellosa; potser per utilitzar una paraula equivocada, provocaràs un riure amable en l'altra persona, acostant-vos instantàniament.
Aquest és el veritable plaer d'aprendre una llengua: no és per a la perfecció, sinó per a la connexió.
Deixa anar l'obsessió de dir "he d'acabar aquest llibre abans de poder parlar". El que realment necessites és el coratge per començar de seguida.
És clar, una aventura en solitari pot ser una mica solitària i aterridora. Què passaria si tinguessis un guia màgic que pogués construir un pont entre tu i els locals, permetent-te comunicar-te amb audàcia des del primer dia?
Ara, eines com Intent estan exercint aquest paper. És com un traductor en temps real a la teva butxaca, que et permet oblidar-te temporalment de les preocupacions gramaticals mentre parles amb gent de tot el món, i centrar-te en entendre els pensaments i sentiments de l'altra persona. No és fer trampes, sinó el teu "primer bitllet" per començar l'aventura, que t'ajuda a fer el pas més difícil.
Deixa de permetre que la llengua sigui una paret; que sigui una porta.
A partir d'avui, canvia la teva mentalitat. El teu objectiu no és memoritzar un diccionari sencer, sinó conèixer una persona interessant, entendre una pel·lícula sense subtítols, escoltar una cançó que et toqui el cor.
El teu viatge lingüístic no és una muntanya a conquerir, sinó una ciutat que espera ser explorada per tu.
Estàs a punt per començar la teva aventura?