Per què se t'obliden sempre les paraules que memoritzes? Perquè la manera com aprens idiomes, des del principi, és errònia.

Compartir article
Temps de lectura estimat 5–8 minuts

Per què se t'obliden sempre les paraules que memoritzes? Perquè la manera com aprens idiomes, des del principi, és errònia.

Has tingut mai aquesta experiència?

Has dedicat diverses nits a memoritzar una llarga llista de paraules. Però al cap de pocs dies, desapareixen de la teva ment sense deixar rastre, com si mai haguessin existit. Fas servir aplicacions per registrar el teu progrés, estudies amb esforç els llibres, però aprendre un idioma sembla abocar aigua en un cubell que degota —és esgotador i amb resultats escassos.

Per què passa això? És que el nostre cervell, com a adults, ja s'ha "rovellat"?

En absolut. El problema és que sempre hem après d'una manera equivocada.

Deixa de "llegir" receptes, i posa't a cuinar una vegada!

Imagina que vols aprendre a fer un estofat de carn. Et quedaries només amb un llibre de receptes, memoritzant repetidament els termes "tallar a trossos, escaldar, caramel·litzar el sucre, coure a foc lent", o entraries a la cuina i ho provaries tu mateix?

La resposta és òbvia. Només si talles la carn amb les teves pròpies mans, sents la temperatura de l'oli i olores l'aroma de la salsa de soja, el teu cos i el teu cervell "aprendran" realment a fer aquest plat. La pròxima vegada que el facis, potser ni tan sols necessitaràs la recepta.

Aprendre un idioma segueix la mateixa lògica.

Sempre hem pensat que aprendre un idioma és "memoritzar paraules" i "memoritzar gramàtica", com llegir un llibre de receptes que mai no posaràs en pràctica. Però l'essència d'un idioma no és un coneixement, sinó una habilitat, una habilitat que requereix una participació total.

Per això els nens aprenen idiomes tan ràpidament. Ells no estan "aprenent", sinó que estan "jugant". Quan la mare diu "fer una abraçada", estenen els braços; quan el pare diu "no es pot", retiren les manetes. Cada paraula està estretament lligada a una acció concreta i a una sensació real.

Estan "cuinant" amb el cos, no "llegint receptes" amb els ulls.

El teu cervell prefereix les memòries en acció

La ciència ens diu que el nostre cervell no és un "arxivador" per guardar paraules, sinó una "xarxa" formada per la connexió d'innombrables neurones.

Quan només llegeixes en silenci la paraula "jump", al teu cervell només hi ha un senyal feble. Però quan llegeixes "jump" i alhora saltes de veritat, la situació és completament diferent. La teva escorça visual, auditiva i motora s'activen simultàniament, i juntes teixeixen una xarxa de memòria més potent i sòlida.

Aquesta acció és com construir una "autopista" per al camí de la memòria; la informació es transmet més ràpidament i és menys probable que s'oblidi.

Per això, molts anys després, potser oblides un vers d'un poema, però mai no oblidaràs com anar en bicicleta. Perquè anar en bicicleta és una memòria corporal, que queda gravada als teus músculs i nervis.

Com aprendre un idioma com si "cuinessis"?

La bona notícia és que el cervell de cadascun de nosaltres conserva aquesta potent capacitat d'aprenentatge. Ara, només cal que la tornis a despertar.

Oblida les avorrides llistes de paraules i prova aquests mètodes:

  1. Posa en escena les paraules: Quan aprenguis "obrir la porta" (open the door), fes realment el gest d'obrir-la; quan aprenguis "beure aigua" (drink water), agafa una tassa i beu-ne un glop. Converteix la teva habitació en un escenari interactiu.
  2. Juga a "Simon Says" (Simó diu): Troba un amic i juga a "Simon Says" (Simó diu) amb l'idioma que estàs aprenent. Per exemple, "Simon says, touch your nose" (Simó diu, toca't el nas). Això no només és divertit, sinó que també et permet reaccionar ràpidament de manera inconscient.
  3. Explica històries amb el cos: Quan aprenguis una història o un diàleg nou, intenta representar-lo amb un llenguatge corporal exagerat. Descobriràs que la trama de la història i les paraules queden gravades de manera excepcionalment sòlida.

El punt clau és un: fes que el teu cos hi participi.

Quan transformes l'idioma d'una "tasca intel·lectual" en un "exercici de cos sencer", descobriràs que ja no és una càrrega, sinó un plaer. La memòria ja no requereix un esforç deliberat, sinó que es produeix de manera natural.

Naturalment, un cop hagis dominat el vocabulari bàsic i les sensacions a través del cos, el següent pas és utilitzar-los en converses reals. Però, què passa si no tens un company de llengües a prop?

En aquest moment, la tecnologia et pot ser de gran ajuda. Aplicacions de xat com Intent tenen traductors d'IA en temps real integrats, que et permeten comunicar-te amb gent de tot el món sense barreres. Pots expressar-te amb valentia utilitzant el vocabulari i les accions que acabes d'aprendre; fins i tot si t'equivoques, l'altra persona podrà entendre't gràcies a la traducció, i tu podràs veure immediatament la forma més autèntica de dir-ho. Això converteix la pràctica de l'idioma d'un "examen" estressant en una conversa real, relaxada i divertida.

Per tant, deixa de queixar-te de tenir mala memòria. No tens mala memòria, simplement has utilitzat el mètode equivocat.

A partir d'avui, deixa de ser un "crític gastronòmic" de l'idioma, que només mira i no fa. Entra a la "cuina" i posa't a "cuinar" el teu nou idioma. Et sorprendràs de descobrir com de bé pot "aprendre" el teu cervell.