Per què la teva llengua estrangera sona com la d'un robot? Perquè et falta aquest 'condiment secret'

Alguna vegada t'has sentit confós/a així: tot i haver memoritzat milers de paraules i haver devorat llibres de gramàtica gruixuts, però quan arriba el moment de parlar amb estrangers, et quedes encallat/da a l'instant?

O bé la ment es queda en blanc, o bé les paraules que pronuncies són seques i robòtiques, com si estiguessis recitant un text. Si l'altra persona parla de pressa, no pots seguir el ritme, i et costa un món treure una resposta completa. Aquesta sensació és com la d'un robot programat, rígid i incòmode.

On rau el problema?

Avui, vull compartir un secret amb tu: el que et falta no són més paraules o estructures oracionals més complexes, sinó un 'condiment secret' que pot fer que la llengua 'cobri vida'.

Imagina't que aprendre una llengua estrangera és com aprendre a cuinar

Podem imaginar-nos que aprendre una llengua estrangera és com aprendre a fer un plat.

Els llibres de text i les aplicacions de vocabulari t'han donat els ingredients (vocabulari) més frescos i les receptes (gramàtica) més precises. Has seguit les instruccions al peu de la lletra, un gram de sal, una cullerada d'oli, sense cap error. En teoria, aquest plat hauria de ser perfecte.

Però per què el que cuines sempre sembla que li falta una mica d''ànima'? I, en canvi, els plats casolans que el xef del restaurant o la teva mare preparen sense esforç sempre tenen aquest 'toc especial' (o 'gust de wok'), que fa que siguin inoblidables?

Perquè dominen el secret que no s'escriu a les receptes: els condiments.

Aquelles cebes tendres, gingebre i all aparentment a l'atzar, una mica de salsa de soja per realçar el sabor, un rajolí d'oli de sèsam abans de servir... això són els 'condiments'. En el llenguatge, aquests condiments són les muletilles i paraules de farciment (Filler Words) que els professors ens han criticat i que s'han considerat 'informals'.

En castellà, se les anomena muletillas. No són errors gramaticals, sinó la clau per fer que les converses siguin més humanes, fluides i naturals.

Quina funció màgica té aquest 'condiment'?

1. Et pot fer guanyar un temps preciós per pensar

Quan conversem amb un parlant nadiu, el nostre cervell necessita temps per processar la informació i organitzar el llenguatge. En aquests moments, una paraula de farciment simple, com una mica de vi de cuina que el xef afegeix mentre remena el wok, no només realça el sabor del plat, sinó que també et fa guanyar unes dècimes de segon precioses per preparar el següent pas.

En lloc de romandre en un silenci incòmode, és millor dir naturalment un 'Emm...' o 'Doncs...', permetent que la conversa continuï a un ritme més natural.

2. Et fa sonar més com un 'nadiu'

Ningú parla com si estigués escrivint una tesi. Les converses naturals estan plenes de pauses, repeticions i exclamacions espontànies. Aquestes paraules de farciment són l''all, gingebre i ceba tendra' del llenguatge, i afegeixen sabor i ritme a la teva expressió.

Quan comencis a utilitzar-les, descobriràs amb sorpresa que ja no ets una màquina lingüística freda, sinó que sembles més un nadiu viu i amb sentiments.

3. Fa que la conversa realment 'cobri vida'

Moltes vegades, ens centrem massa en 'Com he de respondre?' i oblidem que la 'comunicació' és bidireccional.

Paraules com 'De veritat?', 'Ho entenc' o 'Saps?', són com les nostres expressions en català "Sí, sí", "Exacte, exacte", "I aleshores?", emeten un senyal a l'altra persona: 'T'estic escoltant, estic molt interessat, segueix parlant!' Això transforma la conversa de la teva 'actuació en solitari' en una interacció realment bidireccional.

10 'condiments' en espanyol súper útils

Estàs preparat per donar-li un toc especial al teu espanyol? Prova aquestes muletillas súper autèntiques.

Quan necessites 'guanyar' una mica de temps...

Emmm…
- Això és més un so, equivalent al 'Uh...' en català o a l''Um...' en anglès. Quan necessitis pensar què dir a continuació, utilitza-ho sense dubtar.
- “¿Quieres ir al cine?” “Emmm… déjame ver mi agenda.” (“Vols anar al cinema?” “Emm... deixa'm veure la meva agenda.”)
Bueno…
- Significa 'bo', però com a paraula de farciment, és més semblant a l''Well...' en anglès. Es pot utilitzar per començar una frase, expressar dubte o donar-te una mica d'espai per pensar.
- “¿Te gustó la película?” “Bueeeeno… no mucho.” (“T'ha agradat la pel·lícula?” “Béee... no gaire.”)
Pues…
- Igual que Bueno, aquesta també és una paraula de farciment universal, que significa 'Doncs...' o 'Bé...'. La sentiràs en qualsevol conversa.
- “¿Has hecho la tarea?” “Pues… no.” (“Has fet els deures?” “Doncs... no.”)
A ver…
- Literalment significa 'a veure...', i la seva funció és exactament la mateixa que en català. Utilitza-la quan necessitis pensar o prendre una decisió.
- “¿Qué quieres comer?” “A ver… quizás una pizza.” (“Què vols menjar?” “A veure... potser una pizza.”)

Quan necessites explicar o afegir...

Es que…
- Equivalent a 'És que...' o 'El problema és que...'. Quan necessitis explicar un motiu o donar una raó, aquesta és la millor manera de començar.
- “¿Por qué no viniste a la fiesta?” “Es que tenía que trabajar.” (“Per què no vas venir a la festa?” “És que havia de treballar.”)
O sea…
- S'utilitza per aclarir o explicar amb més detall el que acabes de dir, equivalent a 'És a dir...' o 'Vull dir...'.
- “Llego en cinco minutos, o sea, estaré un poco tarde.” (“Arribo en cinc minuts, o sigui, arribaré una mica tard.”)
Digo…
- T'has equivocat? No tinguis por! Utilitza digo per corregir-te, significa 'vull dir...'. És un salvavides per als principiants.
- “La cita es el martes… digo, el miércoles.” (“La cita és dimarts... vull dir, dimecres.”)

Quan necessites interactuar o confirmar...

¿Sabes?
- Col·locat al final de la frase, significa 'Saps?', i s'utilitza per demanar l'aprovació de l'altra persona o per assegurar-te que està escoltant.
- “El nuevo restaurante es increíble, ¿sabes?” (“El nou restaurant és increïble, saps?”)
Claro
- Significa 'clar', i s'utilitza per expressar un fort acord, per dir a l'altra persona 'estic totalment d'acord amb la teva opinió'.
- “¿Crees que es una buena idea?” “¡Claro!” (“Creus que és una bona idea?” “Clar!”)
Vale
- Especialment comú a Espanya, equivalent a 'D'acord', 'OK', i s'utilitza per expressar que ho has entès o que hi estàs d'acord.