Per què els angloparlants diuen sempre «It»? Una metàfora per entendre a l'instant la «norma no escrita» de l'anglès
T'has preguntat mai per què hi ha tantes frases estranyes en anglès?
Per exemple, si plou fora, nosaltres diem «Plou», senzill i clar. Però l'anglès ha de dir «It is raining.» Qui és, doncs, aquest It? El cel, els núvols o el déu de la pluja?
O, quan vols dir «És important parlar amb gent interessant», l'anglès sovint fa un rodeig i diu «It is important to talk to interesting people.» Per què no anar directament al gra?
Aquests «it» omnipresents són com un misteri. Però, i si et digués que en realitat és una «norma no escrita» molt elegant en anglès?
Imagina't que «It» és un «marcador de posició» d'un restaurant
Imagina que entres en un restaurant molt popular i concorregut.
La regla d'aquest restaurant és: l'entrada ha d'estar sempre neta i endreçada, sense una llarga cua de clients que la bloquegi.
Quan tu i un grup nombrós d'amics (un subjecte llarg i complex) arribeu al restaurant, l'encarregat de sala no us deixarà amuntegats de manera desordenada a l'entrada, esperant un seient mentre discutiu el menú.
Què faria?
Ell et lliuraria somrient un dispositiu de trucada electrònic i et diria: «Vibrarà quan estigui llest, si us plau, esperin un moment.»
Aquest petit dispositiu de trucada és l'«it».
Per si mateix no és el teu seient, però el representa. És un «marcador de posició temporal» que manté l'entrada (l'inici de la frase) clara, mentre t'indica que la cosa bona de debò (el subjecte llarg) ve darrere.
Un cop entès això, tornem a mirar l'ús de l'«it», i tot quedarà clar.
1. Reservar seient per als «clients llargs» (Subjecte formal)
L'anglès, com el restaurant, té una preferència estètica: li agraden els inicis concisos. Quan el subjecte és massa llarg i complex, sembla desequilibrat.
Per exemple, aquesta frase:
To learn a new language by talking to native speakers every day is fun. (Parlar amb parlants nadius cada dia per aprendre un nou idioma) és divertit.
Aquest subjecte és massa llarg! És com una multitud de gent bloquejant l'entrada del restaurant.
Així que, el savi encarregat de sala de l'anglès —l'«it»— entra en escena. Primer ocupa el seient:
It is fun... És divertit...
L'entrada es neteja a l'instant. Llavors, l'encarregat de sala, sense pressa, t'indica quin és el teu «seient» real:
It is fun to learn a new language by talking to native speakers every day.
Ho veus? L'«it» és com el dispositiu de trucada; per si mateix no té un significat real, és només un elegant marcador de posició que fa que la frase soni més equilibrada i autèntica.
La propera vegada que vegis frases com «It is important to...», «It is necessary that...», «It is great meeting you.», somriuràs entenent-ho: Ah, un altre cop el dispositiu de trucada, el veritable protagonista és al darrere.
2. Reservar seient per als «clients evidents» (Temps, clima, distància)
De vegades, els clients són tan evidents que no cal ni presentar-los.
Quan preguntes a l'encarregat de sala: «Quina hora és?» Ell respon: «It is 3 o’clock.»
Quan preguntes: «Quin temps fa fora?» Ell respon: «It is sunny.»
Qui és l'«it» aquí? El déu del temps o el déu de la meteorologia? Cap dels dos.
Perquè en aquests escenaris, el subjecte (temps, clima, distància) és ja sabut per tothom. No cal que cada vegada diguem «The time is...» o «The weather is...», això seria massa redundant. L'«it», aquest marcador de posició universal, apareix de nou, fent que la conversa sigui extremadament eficient.
- It’s Monday. (És dilluns.)
- It’s 10 miles from here. (És a 10 milles d'aquí.)
- It’s getting dark. (Està enfosquint.)
3. Posar el focus als «clients més importants» (Frases emfàtiques)
Finalment, aquest marcador de posició té una habilitat especial: crear un focus.
De nou al restaurant, l'encarregat de sala no només pot assignar taules, sinó que també pot ajudar-te a trobar la gent. Suposem que el teu amic Tom et va regalar una cosa ahir, i vols emfatitzar que va ser en Tom qui el va regalar.
La manera normal de dir-ho és:
Tom gave me the gift yesterday.
Però si vols que en «Tom» sigui el centre d'atenció, l'encarregat de sala agafarà el seu focus (la construcció It is... that...) i l'il·luminarà:
It was Tom that gave me the gift yesterday. Va ser en Tom qui em va donar el regal ahir.
Aquesta construcció és com si digués: «Atenció! El punt que vull destacar és... en Tom!» Pots posar qualsevol part que vulguis emfatitzar sota aquest focus:
- Per emfatitzar el regal: It was the gift that Tom gave me yesterday.
- Per emfatitzar l'ahir: It was yesterday that Tom gave me the gift.
L'«it» aquí segueix sent un subjecte formal, però la seva funció és posar la informació central de la frase al centre de l'escenari.
Resum: El canvi de mentalitat de «Allò» a «Marcador de posició»
La propera vegada que et trobis amb un «it», no el vegis simplement com un «allò».
Veu-lo com un «encarregat de sala» en la llengua anglesa, que busca la simplicitat, l'elegància i l'eficiència.
- Quan el subjecte d'una frase és massa llarg, utilitza it com a marcador de posició per mantenir l'inici clar.
- Quan el subjecte és evident, utilitza it per simplificar i evitar redundàncies.
- Quan cal destacar un punt, utilitza it per il·luminar-lo i crear un focus.
Un cop domines aquesta mentalitat de «marcador de posició», descobriràs que moltes frases en anglès que abans et confonien es tornen fluides i naturals a l'instant.
Més important encara, quan comencis a utilitzar-lo de manera conscient en la parla i l'escriptura, la teva expressió sonarà immediatament més autèntica i amb més ritme.
Per descomptat, un cop enteses les regles, el següent pas és la pràctica. Parlar amb un amic estranger és la millor manera de practicar. Si et preocupa la barrera lingüística, potser voldràs provar l'aplicació de xat Intent. Incorpora una potent traducció instantània per IA, que et permet comunicar-te sense barreres amb gent de tot el món i posar en pràctica de seguida el que has après avui.
Recorda, l'idioma no és un munt de regles memoritzades sense comprendre, sinó un conjunt d'hàbits de comunicació plens de saviesa. I l'«it» és aquella clau petita però valuosa que t'ajudarà a desbloquejar un anglès autèntic.